Com deia al títol, avui he llegit al blog de l’Enrique Dans el comentari sobre l’estudi que ha fet Berkeley sobre la monotorització que es fa amb el Google Analytics, AdSense i DoubleClick. Un 88,4% dels llocs analitzats (quasi 400.000) té web bugs de Google.

Tots sabem la potència que tenen aquestes heines i segurament tots l’hem fet servir. Els que no coneixeu gaire aquestes eines, llegiu l’article perquè us presentarà els tòpics del tema, pros i contres en el to didàctic que sempre té l’Enrique Dans.

Bé, gràcies per haver-me llegit i espero que el curs ens vagi a tots molt bé.

Guillem

Cerc que el post ens demostra que eines com Google Earth més la facilitat de comunicació de la que gaudim, encara que sigui amb gent d’Estats repressors, és increïble.

Espero que fets com la repressió als estudiants o la gana que estan passant els coreans del nord siguin coses del passat d’quí uns anys. Nosaltres som ells. Ells els coreans, ells els qui governen.

Les noves tecnologies faran possible, sembla ser, que ningú pugui passar textos com a propis. Però aquí he pensat diverses solucions des del punt de vista dels plagiadors. Presentar el text en format paper. Dubto que algú escanegi o escrigui gaires fragments. L’altra és traduïr i canviar l’ordre de les oracions. Bé…ja veurem amb el temps què passa amb programes com Compilatio, Turnitin, CopyScape o Antiplagio Educared.

(ACTUALITZACIÓ:Via el Blog dels oients de Versió Rac1, he trobat un post que parla d’un programa desenvolupat a casa nostra i que s’anomena Aprobbo. Aquest compara el text que s’ha presentat amb els textos que corren per la Xarxa, per detectat el nivell de coincidència i, en funció de les frases literalment afusellades es podrà determinar si ha estat un plagi o no) (per cert…aquest últim punt, des d’”Aquest compara” és un plagi, el podeu agafar i copiar a veure si funciona)

De tots els qui ho comenten, aquest cop haig de felicitar a l’Enrique Dans, que a aprt d’anuncair-lo i donar bons links, sap definir el què suposa. Si abans parlava de “Google Killer”, el Wave és un Game changer. Una sorpresa d’aquelles que quan veus la presentació no pots parar de fer volar la imaginació i veure més i més possibilitats a aquest incrïble producte open source.

Bé, no puc afegir res més, perquè ara el què cal és provar-lo!

Com ha passat altres vegades al gegant de les telecomunicacions, el projecte sembla que va néixer morta, malgrat les milionàries campanyes publicitaries i a l’ús de la polifacètica Paris Hilton com a icona.

En un parell de posts hem vist moltes lliçons:

Si es copia, s’ha de copiar bé.

Les idees poden ser bones, però són millors si són dels “teus” (encara que siguin copiades)

Si es vol innovar en un mercat ja explotat s’ha de fer amb quelcom revolucionari. Keteke? Más de lo mismo = Fracàs.

Xina i Rússia generen prou tràfic com per aparèixer en els Top només amb tràfic intern.

Viatjar encara ensenya moltes coses que ni els llibres ni internet poden ensenyar.

Bé, vaig per feina. Avui penjo dos posts. Un és més personal, perquè us explicaré una anècdota que he viscut amb un amic. I l’altre és, seguint la meva tònica, una notícia que ens ha de portar a la reflexió.

Primer comentaré l’anècdota, i després ja penjaré la notícia reflexiva.

Doncs això, que aquests dies he estat amb un amic, en Santi Blanco. Ell és pianista i ha estat vivint un any a St. Petersburg (Leningrad) durant un any. Parlant de diverses curiositats del món rus, com que un mateix doblador fa totes les veus dels personatges del seu gènere a la película (menys a les grans produccions). O que, per exemple, el doblador ho fa tipus traductor, que senzillament superposa la seva veu neutra damunt la dels actors. Però bé, el què us volia explicar és una altra cosa. En Santi em va ensenyar (perquè hi té un compte) el Facebook rus. És el VKontakte, i és una còpia exacta del Facebook. És un dels llocs més visitats de Russia i altres països de la ex-Unió Soviètica. També els xinesos tenen el seu Facebook. És el Xiaonei.com i és la web 142 del món en nombre de visites.

Potser us interessa veure aquest informe que aquí us deixo. Aprofitant que estava a l’Alexa, he fet una query per comparar el Facebook, Twitter i VKontakte. Actualment, al rànking d’Alexa, és la 26ª web en nombre de visites. Facebook és la 4ª i Twitter la 37ª

Venim del moment històric on tota despesa era possible. On el consum era indiferent i on les commodities eren exceptades encara que costessin més del què aportaven i que fossin creades per una força productiva que rendia molt per sota del què hauria de ser recomanable. Així que totes les notícies com aquestes crec que ens estan dient cap a on anem. Green-tech, Green pc, dades contemplant quina empresa consumeix més energia amb els seus servidors, etc.

Ara les computadores es faran més eficients, més ràpides, fent el què ha estat el buc insignia dels 90 i primera dècada del S.XXI, els sistemes operatius, passin a ser reduits a la seva mínima expressió entrant dins de la BIOS, l’oblidada BIOS que fa 15 anys era una part important del PC i que actualment els usuaris ignoren.

Així que, com diu l’article de PC WORLD, el cloud computing permetrà aprimar els ordinadors. Menys consum, menys pèrdues energètiques, menys discurs, més velocitat, etc.

Seguint la línia conceptual d’unir cubs que interactuin, com els Cube World, ara tenim la versió més avançada i que inclou interactivitat mitjançant realitat augmentada. El LevelHead és un joc que ha creat Julian Oliver i que consiteix en guiar un personatge que està dins dun cub. Inclinant el cub fem moure el personatge que ha d’anar canviant d’habitació (cares del cub) fins a sortir d’aquest. Pot passar llavors a un altre cub, que se situa al costat, i així fins al final.

Us deixo un enllaç a un vídeo on podeu veure el meravellós invent i que ens ha de fer pensar que en pocs anys (i ja ho veieu amb el cine 3d) les coses aniran a portar la realitat dels bits a combinar-se o interactuar amb la realitat nostre. Us deixo amb el LevelHead.